ManiFestaAcció 9 Juliol

Laboral

L’atur afecta a més de 5 milions de treballadors i treballadores: a Catalunya, a 180.000 llars cap dels seus membres té feina, 40 de cada 100 joves està a l’atur i el 25% dels nens i nenes està en risc de pobresa extrema. Hi ha persones que es troben en una situació desesperada sense rebre cap tipus d’ajut. La precarietat laboral existent i promoguda d’una forma més violenta a partir de la reforma laboral i la reforma de les pensions està afectant duríssimament a les classes populars.

Cal que ens organitzem per defensar-nos dels abusos hem i podem plantar cara! Si ells pressionen per acomiadar, nosaltres podem pressionar per aturar els acomiadaments.

Si ells pressionen per reduir els salaris i perllongar la jornada, nosaltres podem pressionar per reduir les hores de treball i mantenir els salaris.

Nosaltres podem, volem i som més! Prenem les regnes de la nostra vida: organitzem-nos, lluitem plegades! Tu, jo, totes juntes tenim un futur per conquerir i la feina també comença per la feina!!

Organitzem la solidaritat, vine a l’Assemblea!!

Serveis Socials

La pobresa afecta cada dia a més persones, 1 de cada 5 persones es
troba en situació de risc de pobresa a Catalunya. Una realitat que
s’agreuja quan parlem de nens i nenes, de dones grans, de persones
immigrants… Una realitat que ens recorda que, amb crisi o sense,
tenim una societat amb molta precarietat i amb greus desigualtats.

I la situació empitjorarà si no actuem, perquè cada vegada es retallen
més les ajudes per a les persones en situació de pobresa i d’exclusió.
La modificació de la renta mínima d’inserció (que contempla el
Projecte de Llei de mesures fiscals i financeres), fa més difícil accedir
a la prestació, sobretot a les persones immigrants, i més fàcil deixar
de rebre-la. Es condiciona l’accés a la prestació a la disponibilitat
pressupostària de la Generalitat, de manera que es concediran
tantes prestacions com diners hi hagi a la caixa; un cop acabats no
hi haurà més beneficiaris encara que en tinguin necessitat. I es fixa
un període màxim de 60 mesos. Però qui t’assegura que en 60 mesos
trobaràs feina?

Amb els nous pressupostos es retallen les ajudes a les famílies i
es dificulta l’accés a les famílies immigrants demanant cinc anys
de residència legal; disminueixen les ajudes a les persones amb
discapacitat, al lloguer, als habitatges d’inclusió, a les beques
de menjador i a l’atenció social a la salut mental i addiccions.
Continuen els mesos d’espera per accedir a les ajudes a la
dependència i la majoria acaben sent prestacions per cuidador/a
familiar. És a dir, el pes de la cura segueix recaient en les dones de
la família, amb conseqüències físiques i psicològiques i amb menys
oportunitats socials i laborals, i en les persones immigrants en
situació de gran precarietat.

Es retallen, per tant, les ajudes per a les persones més afectades per
la crisi, per les víctimes de la crisi, per les que no tenen res. Perquè
els diners són per als que han causat la crisi, per als que ho tenen tot
i volen més, polítics, grans empresaris i banquers.

Nosaltres volem i podem evitar-ho. Reivindiquem i lluitem pel
dret a una vida digna, amb les necessitats bàsiques cobertes, amb
suports per a les persones grans i amb discapacitats per a viure amb
autonomia a casa seva i al seu entorn, i amb suport social a totes les
persones i famílies, siguin d’on siguin i com siguin.

Educació

Diguem Prou!

En el darrer projecte de pressupostos generals per a l’any 2011 es contempla una dràstica reducció del 38% en les inversions respecte el pressupost del passat any.
Així mateix, el ministeri d’educació, el govern, dedica una partida de només 2.998 milions d’euros, el que suposa una retallada d’un 8% amb respecte a l’any anterior.

Diguem Prou!

Davant de retallades de sous dels docents.
En les retallades de l’oferta de feina pública, per tal de proveir de places al cos de funcionaris docents. Així mateix en la no contractació de personal temporal docent, o de funcionari interí, a excepció de casos on la contractació per cobrir una plaça de docent, fos una necessitat urgent i inajornable.
En les retallades en transport escolar,
En les retallades de beques universitàries.
En la formació del professorat, en les infraestructures, en les activitats extraescolars, en els llibres de text, i amb els costos administratius.

Diguem Prou!
Davant d’un govern amb una clara i severa orientació del retall del cost públic.
Així mateix amb una reducció de forma dràstica de la inversió pública.
Ambdós aspectes que afectaran el creixement econòmic i com a conseqüència a la creació de feina.