Category Archives: Manifest

Comunicat de l’Assemblea Indignada 15-M de Sants i Les Corts sobre els fets de Can Vies

conjunto-sants-lescorts

Comunicat de l’Assemblea Indignada 15-M de Sants i Les Corts sobre els fets de Can Vies

Davant del fet del desallotjament i posterior demolició parcial de l’històric CSA Can Vies, així com de la cadena d’esdeveniments derivats d’aquesta primera actuació, com Assemblea Indignada 15- M de Sants i Les Corts volem expressar una posició consensuada sobre els fets esdevinguts, i així per tant, aprovem els següents punts.

 

  •  Expressem la nostra total solidaritat i suport a les companyes de Can Vies, així com al projecte social que el CSA representava i continua representant tot i l’agressió soferta. Condemnem rotundament el desallotjament i demolició parcial, que interpretem com una agressió a tot el teixit associatiu del barri de Sants, i expressem el nostre total convenciment que la resta de lamentables successos posteriors són conseqüència directa d’aquest primer i gravíssim error.

  • Condemnem també rotundament la gestió dels fets posteriors al desallotjament. Rebutgem el setge policial al barri de Sants durant les nits de la setmana següent al desallotjament com un estat de setge i un toc de queda encoberts. Condemnem la repressió indiscriminada i violenta a veïnes i veïns del barri, així com l’atac injustificat a entitats molt representatives del barri, com La Directa, o La Ciutat Invisible. Denunciem tot l’operatiu com un càstig col·lectiu al barri de Sants per la seva comprensió i suport als okupes, ja que només com un intent d’escarmentar a la població podem interpretar actuacions com el tancament d’estacions de metro i tren de gran trànsit, les identificacions massives a la sortida de les mateixes, o el vol rasant sobre el barri d’helicòpters proveïts de potents focus a altes hores de la nit.

  • Rebutgem així mateix el tractament informatiu dels disturbis esdevinguts. Encara que com a part del Moviment 15- M ens mostrem en contra de la violència, i per tant condemnem l’atac a mitjans de comunicació com TV3, i lamentem les imatges de destrosses tan difoses aquests dies, ens neguem a acceptar que el fil conductor de la protesta hagi estat la violència, ni que aquesta violència hagi estat obra de col·lectius del barri, sigui Can Vies o qualsevol altre. Estimem que la desproporcionada resposta policial ha estat el principal factor desencadenant dels disturbis, en ser percebuda com una provocació directa. Denunciem la difusió de teories conspiratives molt ofensives per a les veïnes i veïns de Sants. Aquí no hi ha mercenaris, agents de serveis secrets, grups antisistema extrangers organitzats ni cap d’altres personatges fantasiosos interessats en sabotejar cap procés polític extern al barri. Aquí només hi ha veïnes i veïns de Sants, i també gent d’altres barris i viles que sentien aquest projecte com seu, dolgudes i molt enfadades pel que perceben com una agressió a un barri amb una llarga tradició combativa que reivindiquem amb orgull.

  • Exigim la posada en llibertat sense càrrecs de totes les persones detingudes, i per a aquelles que ja han estat posades en llibertat amb càrrecs, la retirada dels mateixos. Exigim la investigació rigorosa de les denúncies per maltractaments en dependències policials presentades per diverses de les persones detingudes, i la depuració de responsabilitats. Denunciem i exigim l’nvestigació de l’actuació dels Mossos d’Esquadra a la manifestació de dissabte 31 de març, on segon diversos testimonis un grup de manifestants van ser encerclats, identificats i forçats a fer-se fotografíes amb peçes de roba subministrades pels mateixos mossos. Finalment, i com no podia ser d’una altra manera davant de tanta incompetència i mala fe, exigim l’assumpció de responsabilitats polítiques. Exigim la immediata dimissió, o si no, el cessament fulminant del regidor de districte de Sants-Montjuïc, senyor Jordi Martí i Galbis. Exigim una petició de disculpes pública al més alt nivell de l’Ajuntament de Barcelona a les veïnes i veïns de Sants per les molèsties causades, i exigim així mateix que es permeti a aquestes veïnes i veïns la reconstrucció de l’edifici del CSA Can Vies i la seva posterior gestió, sense més ingerències dels poders públics, com a única garantia d’un tancament definitiu del conflicte.

Assemblea Indignada 15-M Sants – Les Corts

Barri de Sants, 5 de juny del 2014.

Comunicat d’agraïment al barri desde Can Vies i calendari de properes convocatories

Agraïments a la solidaritat, mantenim viva la flama: ReconstruïmCanVies!

Abans de res, volem agrair la solidaritat que hem rebut per part dels veïns i veïnes, en qualsevol de les seves formes: les que heu sortit al balcó a picar amb les cassoles quan la policia ens estava agredint, les que us heu apropat a donar-nos suport, les que heu participat de la reconstrucció, les que heu sortit al carrer, les que heu fet aportacions econòmiques, etc. Sense totes vosaltres, aquests 17 anys d’història no tindrien sentit.

Durant aquests disset anys, són moltes les persones que han passat i han crescut a Can Vies, moltes les experiències i emocions que hem viscut i compartit, molts els projectes que s’han creat, moltes les lluites en les que hem participat.

Els fets ocorreguts els darrers dies posen fi a una etapa de la història del Centre Social, per deixar pas a una de nova. L’èxit de les dues jornades ens ha demostrat allò que algunes a vegades han dubtat: el barri de Sants vol Can Vies i està disposat defensar-lo dels atacs de les urpes de polítics i especuladors. La fraternitat que s’ha respirat els darrers dos dies treballant juntes ha encès una flama d’esperança als nostres cors que volem mantenir viva; volem reconstruir Can Vies i volem fer-ho al vostre costat. Ens trobem en un moment històric de crisi social, econòmica i política, d’atacs, de canvis, d’augment de les consciències dissidents, de necessitat de defensar-nos juntes contra els atacs dels poderosos, d’estar organitzades, de fer-nos fortes i de saber que juntes ho podem tot. En aquesta conjuntura, veiem que podem avançar cap un dels objectius que sempre hem perseguit: fer-vos partícips del projecte de Can Vies, perquè Can Vies és del i pel barri.

Per això, us convoquem el dimecres 4 de juny a les 20h a una assemblea oberta que tindrà lloc al mateix espai. També us animem a seguir atentes a les convocatòries i continuar participant de les activitats que anirem convocant els propers dies. Adolescents, joves, grans… totes som imprescindibles per construir amb dignitat el barri que volem, el barri de les persones que hi viuen, i no el barri de ciment de les grans empreses i del turisme.

Fem un resum de les convocatòries d’aquesta setmana per tal de seguir reconstruïnt Can Vies entre totes:

Dimarts 3 de juny:

08:30h am #AcomiadamlEXcavadora i jornada de treball quan marxi aquesta.
16:30h – Jornada de treball

Dimecres 4 de juny:

20:00h Assemblea Oberta

Dijous 5 de juny:

10:30h – Jornada de treball
16:30h – Jornada de treball

Dissabte 7 de juny: durant tot el dia hi haurà activitats

10:30h – Jornada de treball
14:30h – Dinar popular
16:30h – Jornada de treball

font: http://canvies.barrisants.org/mantenim-viva-la-flama/

recuperem Can Vies

Donem la resposta que es mereix el World Mobile Congress 2014

DONEM LA RESPOSTA QUE ES MEREIX EL

WORLD MOBILE CONGRESS 2014

Del 24 al 27 de febrer la ciutat de Barcelona serà un any més la seu del Mobile Wordl Congress (MWC), una fira clau per al sector de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (TIC).

Multinacionals del sector enviaran a aquesta fira a executius i investigadors amb passis que van des de 749€ fins a 4.990€ per impulsar els canvis tecnològics que faran augmentar els seus beneficis al capitalisme en la societat de la informació. Però els seus beneficis i la seva riquesa no es basen en la innovació tecnològica, sinó en un model productiu capaç d’abaratir al màxim els costos laborals mitjançant la precarització del treball. Empreses com Telefónica que ha destruït 50.000 llocs de feina digna des del 1996 per substituir-la per cadenes de subcontractació; com HP o Capgemini els i les treballadores de les quals viuen amb la constant amenaça de perdre la feina, competeixen no només per innovar, sinó que sobretot competeixen en destruir ocupació digna i erigir el seu imperi sobre el treball precari de les treballadores.

La Generalitat i l’Ajuntament asseguren que “hem d’estar orgullosos” d’acollir un esdeveniment tan important. Un esdeveniment que ocultarà al món, que molt a prop d’on es reuniran inversors i executius amb salaris milionaris, malviuen en el CIE de Zona Franca persones tancades per haver nascut on no tocava i haver volgut perseguir el somni que mostra la societat de la informació que creen les empreses que estaran al MWC.

Un esdeveniment en el qual molts dels seus participants (els treballadors que van aixecar i desmuntaran la infraestructura, el personal dels estands publicitaris…) no tindran papers, treballaran sense contracte, cobraran una misèria …

Un esdeveniment que deixarà 340 milions d’euros a l’àrea de Barcelona, que beneficiaran el sector turístic, hoteler i la prostitució. La fira també mostra el caràcter patriarcal d’aquest sistema, ja que precisa de moltes dones durant aquests dies, però no perquè participin en el Congrés, sinó perquè satisfacin les demandes de serveis sexuals dels executius que visitaran el MWC, tal com publicava La Vanguardia el 1/02/2014.

Un esdeveniment pel qual el transport públic és clau, per això l’ATM ha facilitat 48000 targetes de transport al Congrés, que encara no està clar qui acabarà pagant. En canvi, les autoritats no es preocupen de potenciar el transport públic retirant la pujada del transport del 2014, tal com demana unitàriament la FAVB i tots els sindicats amb la Plataforma Stop Pujades, per facilitar també que les persones aturades puguin buscar feina sense haver de pagar tarifes abusives pel transport.

Hem de deixar clar que, en aquesta societat que ens està tocant viure, es volen riure de la població fent ostentació de les seves riqueses i no ho hem de permetre quan la crua realitat ens diu que hi han ERO’s, desnonaments, gent vivint a la pobresa i l’exclusió social, companys i companyes sense papers, especulació, corrupció.

El MWC, en definitiva, és un mirall ostentós del capitalisme a la globalització, que vol mostrar al món només la part que enlluerna les consciències i oculta la realitat de misèria, desigualtat i injustícia sobre la qual es construeix la riquesa de les grans multinacionals.

És la nostra responsabilitat mostrar la part que les multinacionals de les noves tecnologies i les comunicacions intenten ocultar. Mostrar la realitat de les vides de les persones que treballen dia a dia perquè funcioni aquest sistema.

Pel tancament dels CIE, pels papers i la igualtat per a tothom. Per les empreses en lluita, pel dret a l’avortament, pel dret a ser mare i que no t’acomiadin (Orange), pel dret a un habitatge digne, per uns transports públics i gratuïts, per una educació pública, laica i de qualitat, per una sanitat universal i gratuïta, per unes pensions dignes, per una Renda Garantida de Ciutadania, pels drets de les persones aturades: treball o prestació, per combatre la pobresa energètica, contra la precarització de les vides de les treballadores de l’administració per aconseguir que els bancs no siguin els propietaris de les nostres vides, per un repartiment de la riquesa i per sobre de tot perquè hem de denunciar públicament que les nostres vides no son a les seves mans, cridem a la mobilització de tota la població durant el dies 24 al 27 de febrer, dates en que serà el MWC.

Els moviments, organitzacions socials i sindicals que donem suport a aquest manifest cridem a la concentració que es farà el dia 24 de febrer que es farà a les portes del Mobile World Congress de 10 a 13h. Contarem amb la presència de representants de diferents lluites i organitzacions, es realitzarà un esmorzar solidari, i el que es reculli serà per a la caixa de resistència de Panrico, que hi seran presents.

Convoquem a tots els mitjans a una roda de premsa a les 12h.

Signem aquest manifest:

Arran Poble Sec

Assemblea 15M Sants Les Corts


Assemblea de Física i Química de UB Diagonal

Assemblea de Transports i Telecomunicacions d’EUiA

Assemblea del Poble Sec

Associació 500×20

Bombers Indignats

Col·lectius i associacions de Nou Barris

Comitè de suport de Panrico

Confederació General del Treball (CGT) de Catalunya

Coordinadora Informàtica CGT

Coordinadora Obrera Sindical (COS)

CUP

En Construcció

En Lluita

Estudiants En Lluita

Grupo de Apoyo Acción Social CGT (GAAS)

Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC)

Papers per a tothom

Plataforma Marcos Readmissió – Marea Blava

Plataforma Stop Pujades

Procés Constituent

Rereguarda

Revolta Global – Esquerra Anticapitalista

Sindicat de Comissions de Base (CO.BAS)

Xarxa Roja

Solidaritat amb Turquia

Aquests darrers dies a Turquia s’està vivint una situació excepcional i alarmant. El passat dilluns, una protesta pacífica per evitar la conversió d’un parc públic en un centre comercial va ser resposta autoritàriament pel govern del R.T. Erdogan amb repressió i violència policial extrema. Fruit del rebuig social, milers de persones van decidir sortir al carrer per exigir el cessament de la violència policial i la dimissió del primer ministre Erdogan. La resposta de l’Erdogan: milers de detinguts i centenars de persones ferides, algunes greus, i dues persones mortes confirmades per fonts oficials (les no oficials parlen de més mortes).
Des de les assemblees de Sants i Les Corts mostrem el nostre més absolut rebuig a les violentes polítiques de repressió policial que s’estan aplicant, així com el suport a la població de Turquia que s’està defensant i lluitant pels seus drets i la seva llibertat. Ni aquí ni a Turquia, no permetrem que els governs autoritaris ens trepitgin amb impunitat.
ERDOGAN DIMISSIÓ – ERDOGAN A LA PRESÓ

El Districte de Sants-Montjuïc censura el Febrer Llibertari 2013.

Ens ha arribat aquest comunicat dels companys organitzadors del Febrer Llibertari de Sants, sobre un intolerable acte de censura, que transcribim a continuació, en mostra de solidaritat.

El Districte de Sants-Montjuïc censura #FLl13

El Febrer Llibertari de Sants són unes jornades que es venen celebrant ininterrompudament des del 2006 i són organitzades per persones i col·lectius del barri sense cap mena de lucre. El mes de febrer s’omple així des de fa set anys d’activitats de tota mena, com són xerrades, debats, presentacions de llibres, fires, rutes històriques, festes, activitats infantils, etc.

Enguany, per primera vegada en set anys ens trobem amb la sorpresa de que en intentar realitzar una de les activitats programades ens han impedit fer-la. Dos agents de la Guàrdia Urbana van aparèixer quan s’anava a realitzar la presentació del Febrer a la placeta del Vapor Vell, i demanant per una persona aliena a la organització amb l’objectiu de notificar-li que s’havia denegat el permís per a fer l’activitat, amenaçant-nos que si es realitzava l’activitat tindríem una segura sanció i una possible intervenció policial sobre la mateixa. La persona sobre la que esqueia aquesta notificació era la secretària del Centre Social de Sants, entitat que cedeix el seu local per a fer una de les seves activitats. Hem sabut posteriorment, que aquesta entitat va contactar amb el Districte per alienar l’entitat i el secretari en qüestió de tota responsabilitat, en no formar part de l’organització, però els agents varen insistir en que aquesta persona havia de ser la notificada i sobre la que probablement recauria sobre ella dita sanció. Aquesta activitat consistia en una fira de distribuïdores de llibres, una xerrada sobre les retallades, un dinar i un cantautor. Preguntant si la prohibició era sobre tota la jornada o sobre alguna de les activitats en concret, se’ns respon que no podem fer cap de les activitats previstes per ordre de la gerència del Districte.

Davant d’aquests fets volem denunciar la censura aplicada a una activitat per motius clarament polítics, sota l’excusa ja coneguda dels tripijocs administratius de les normatives municipals. Tenim clar que no els agraden les denúncies públiques a les seves polítiques liberals. Creiem que l’excés de zel que posa el Districte en evitar perilloses activitats, com les nostres, haurien d’anar destinades a netejar els seus draps bruts i així evitar les retallades dels serveis bàsics per la societat com són l’educació o la sanitat. Veiem com dia a dia, els espais de dissidència política es veuen reprimits ja sigui impedint l’ús d’equipaments públics per a realitzar activitats nocturnes, com va passar aquest cap d’any passat amb el Casal Independentista de Sants, les constants amenaces de precinte que pateixen últimament les activitats del CSA Can Vies o les identificacions fetes a assistents a una activitat al Bloc 11 de Can Batlló.

Perquè sabem que els espais públics són de tot*s i no només d’uns quants. Us convidem a participar de les activitats que encara queden per fer. Les nostres són activitats obertes, per molt que ens les vulguin tancades. Les places i els carrers són de totes!

Febrer Llibertari de Sants 2013. Aquest any ho petem!

Per a més informació: http://febrerllibertari.sants.org

Donem suport a la campanya contra el desallotjament de Can Vies

De: http://canvies.barrisants.org/adhesio/

Davant la nova demanda, insistim en què…

SEGUIREM DEFENSANT CAN VIES

CAN VIES és imprescindible per a la vida social i política del barri de Sants

Fa gairebé 14 anys que s’okupà el Centre Social Autogestionat Can Vies, per tal de desenvolupar-hi un projecte de creació social alternativa i d’intervenció política assembleària al barri de Sants.

Durant aquest temps, s’ha donat de forma permanent un ús social a una propietat abandonada, invertint la llei d’or de l’especulació immobiliària, que no és altra que abandonar temporalment una propietat fins que se li pugui extreure un valor mercantil extraordinari. Per contra, amb l’okupació de CAN VIES s’han resolt necessitats col·lectives que, avui, l’economia de mercat no vol ni pot satisfer.

A més de la tasca de denúncia continuada i real de l’especulació, CAN VIES ha estat una escola de participació política, social i cultural per a centenars de persones de Sants, dinamitzant el teixit associatiu del barri. Són nombroses les experiències socials, comunicatives, artístiques, culturals, polítiques, d’economia alternativa, que poblen avui la realitat del barri i que han nascut i desenvolupat al calor de CAN VIES.

CAN VIES ha estat, i és, casa comuna de molts i moltes. Ha estat un punt d’encontre per a refer el fil entre diferents generacions d’activistes socials de Sants, teixint pràctiques i relacions comunes. Homes i dones que protagonitzaren els moviments veïnals dels 70. Llibertaris minoritzats en el procés de la Transició a la democràcia restringida. Els silenciosos de la democràcia desencantada dels 80. Les generacions precaritzades i rabioses dels anys 90. Els joves de la democràcia videovigilada post 11-S. I més. Totes hi hem après a aprendre, unes de les altres.

Avui, l’existència de CAN VIES torna a estar greument amenaçada. De nou, l‘empresa legalment propietària -Ferrocarrils Metropolitans de Barcelona, FMB-, ha interposat una demanda judicial contra el CSA i està previst que el judici es celebri el proper 18 de febrer de 2011.

La demanda judicial. El passat mes de juliol, FMB presentà una altra demanda civil per a iniciar el procés de desallotjament (“desnonament en precari”). La intenció de l’empresa, propietat en un 50% de l’Ajuntament de Barcelona, segueix sent la de buscar una via que superi els fracasos judicials que li van suposar, l’any 1997, l’arxivament de la denúncia penal per usurpació, i l’any 2008, la nul.litat d’un procès civil degut a un “defecte de forma”. En ambdós moments, el recolzament social fou clau per a aconseguir que CAN VIES  es quedès al barri, i és el mateix suport social el que aturarà la demanda actual.

L’operació urbanística. La principal raó que esgrimí l’empresa per iniciar l’anterior demanda civil contra el CSA era que la presència de l’edifici no permetia el normal desenvolupament de les obres de cobertura de les vies i de l’arribada del TGV. Després de tres anys d’obres, amb un calaix que ni existeix, amb una part del barri totalment desolada, amb comerços tancats i milers de veïnes afectades per unes obres indefinides, han quedat més que demostrats quins son els interessos reals de l’ajuntament. A més, l’arribada del TGV ha comportat també la projecció i inici en alguns casos de diverses infrastructures polèmiques, com són el Calaix de les Vies i el pla de remodelació de l’Estació de Sants. El conjunt del projecte afecta greument l’estructura històrica i l’arquitectura del barri, així com la seva composició social. Es guanya en superfície comercial, en sòl per especular, en quantitats de pisos i hipoteques, i es perd un centre social plenament integrat al barri i una vintena (que es poden arribar a doblar) de finques de la part antiga del barri. L’encarregat de projectar i executar les obres és l’Ajuntament i és ell el responsable d’aquesta operació urbanística que imposa un model de ciutat-mercaderia que esclafa la vida quotidiana de les persones que l’habiten.

Per tant, davant l’amenaça de desallotjament i destrucció del centre social, tant per la demanda judicial com pel pla urbanístic, ens reafirmem en:

Que CAN VIES és i serà un laboratori personal i col·lectiu per a experimentar altres formes de fer política: organitzar-se, prendre decisions i aplicar-les de forma horitzontal i assamblearia. La seva existència és imprescindible per a continuar mantenint viva la dignitat dels nostres barris, en contraposició a un sistema de partits que penalitza i pretèn eradicar l’okupació, tot doblegant-se als interessos d’un urbanisme implacable.

Per tant, les pesones i/o entitats sotasignants exigim:

  • La retirada de la demanda per part de TMB.
  • El canvi en el traçat urbanístic per a respectar l’edifici de CAN VIES i els habitatges afectats dels carrers Riera de Tena, Burgos i Jocs Florals, doncs la seva destrucció és una mesura politica i lucrativa, no pas tècnica.

Així com fem una crida a la mobilització en suport a la lluita per la permanència del projecte autogestionari de CAN VIES.

No devem, no paguem, de nosaltres depèn!

Els darrers mesos, l’impacte de la denominada crisi sobre les nostres vides s’ha intensificat i la casta política no mostra cap voluntat ni capacitat d’actuar al respecte. Per això fem nostra la política, prenem la iniciativa, revelem el mecanisme del deute que sustenta aquesta gran estafa que anomenen crisi i declarem que:

El deute no és públic ni legítim
La crisi del deute, que a partir del 2008, ha començat a afectar seriosament els pobles d’Europa, no és patrimoni exclusiu dels països del Nord. Des de fa dècades, s’ utilitza el deute com a mecanisme d’extorsió i submissió, una forma de buidar els estats de sobirania i de convertir-los en esclaus de les finances.
El deute, lluny d’estar al servei de la població que suposadament l’ha contret, ha estat destinat a finançar els interessos dels poders financers i grans empreses privades. Els beneficis mai no s’han socialitzat. En canvi, veiem com, no només es socialitzen les pèrdues, sinó que recauen en la seva totalitat sobre tota la població, nosaltres!
Es diu que som coresponsables de la “crisi” (que és una estafa) i que hem viscut per sobre de les nostres possibilitats. Premissa falsa, ja que la responsabilitat no és la mateixa ni va ser originada per cobrir les mateixes necessitats: el deute de les famílies només suposa un 20% del deute total i ha estat principalment destinada a l’adquisició d’un primer habitatge (dret suposadament garantit en la Constitució). En canvi, més d’un 60% de la totalitat del deute correspon als bancs i grans empreses (principalment constructores) i que es va originar portant a terme activitats especulatives destinades a l’obtenció d’un benefici econòmic. És un fet:  l’1% ha viscut per sobre de les possibilitats del 99%: Desnonaments massius, retallades de drets laborals, socials i fins i tot civils. Un espoli continu a la ciutadania per satisfer la necessitat patològica dels creditors de recuperar les seves inversions. Ells han jugat, ells han perdut. No devem. Doncs no paguem.
Un deute que no s’ha destinat a impulsar serveis per a la població, sinó a pagar els errors de les persones responsables d’aquesta estafa, és un deute IL·LEGÍTIM, i la població NO l’ha de pagar.
El rescat i les seves mentides
Els rescats que s’estan produint actualment a Europa, en països com Portugal, Grècia, Irlanda i ara Espanya, ja s’han produït abans als països del Sud durant dècades amb el nom de “plans d’ajustament estructural” o de “reestructuració”. Per fer front al deute contret per empreses privades o entitats financeres, els governs decideixen demanar préstecs a organismes financers com l’FMI, el Banc Mundial i, en el cas d’Europa, el Banc Central Europeu i la CE.
Seguint la tradició de Zapatero, que emprava paraules diverses per anomenar la “crisi”, el Govern de Rajoy es nega a utilitzar la paraula rescat i busca altres eufemismes com “línia d’ajuda a la banca”, “rescat tou”, etc. Són tots el mateix, injeccions de capital per a la banca, condicionades a l’aplicació de mesures d’austeritat (retallades) i de reformes estructurals (reforma laboral, pujada de l’IVA i altres reformes fiscals) per part del Govern. Tot aplicat progressivament segons un pla dissenyat i firmat en el “Memorándum de entendimiento” (MOU) entre el Govern espanyol i la troika. La seva acceptació i les seves reformes no són temporals sinó permanents, i estan destinades a desmantellar l’anomenat Estat del benestar, per implementar un model econòmic neoliberal, fins a les seves últimes conseqüències.
Es tracta que la banca europea recuperi les seves inversions. No fluirà el crèdit per a les famílies, les PiMEs o els autònoms, ja que els diners van destinats directament a saldar els comptes dels bancs nacionals i no a l’economia productiva. No és un rescat, és el cop financer final sobre la democràcia. No al rescat! Ens rescatarem amb els diners d’aquelles que han creat aquesta estafa.
Retallades, conseqüències del deute
Les conseqüències d’aquest tipus de mesures per a la població són clares, ja les estem patint i encara en falten moltes més que vindran. No es tracta d’uns quants anys, sinó d’un procés de llarg termini que hipotecarà el nostre futur i el de les properes generacions: augment de la pobresa i de les desigualtats socials, amb major impacte sobre  els sectors més desfavorits, les dones, els col·lectius de migrants, menors, pensionistes etc; apujada de preus dels béns bàsics, com l’aigua, la llum i els aliments; privatitzacions de serveis públics i venda dels béns  col·lectius; retallades de prestacions socials, com per exemple a les prestacions la Llei de dependència, que té especial incidència en les migrants i en les dones, que segueixen suportant la major part del treball de cura, i, per descomptat, de les persones depenents. Augment de l’atur, facilitat per EROs i reformes laborals; acomiadaments de funcionariat públic; retallades en l’ensenyament (precarització dels serveis educatius, massificació de les aules, augment de les taxes universitàries), en R+D i sanitat (augment de les llistes d’espera, repagament de medicaments, privatització), retallades en cultura (apujada de l’IVA al 21%, impagaments ajuts), etc.
La implantació d’aquestes mesures injustes va acompanyada de pèrdua de sobirania. Els estats estan sotmesos al poder financer que imposa el pensament únic,  a través dels mitjans de comunicació. Es bombardeja amb el missatge de creixement constant , il·limitat, i s’oculta el fet que ens trobem davant una crisi global i multidimensional: humanitària,  social, ambiental, energètica, financera i econòmica, sense precedents. Davant aquesta situació, cada vegada són més les veus que s’alcen per treballar i desenvolupar alternatives així com les que demanen una vaga general social  de caràcter indefinit, que inclogui a totes les persones a més de les treballadores: estudiants, parades, jubilades, migrants, treballadores en l’economia submergida, en l’àmbit domèstic, etc. I des d’aquí fem una crida a la mobilització de totes les persones.
Alternatives: jutgem a les persones culpables
Davant tots els atacs, ens organitzem, hem sortit al carrer a protestar i crear alternatives reals als problemes que ens imposa aquet sistema capitalista. S’han enfortit les xarxes que ja existian i han sorgit de noves. Hem creat dispossituis eficaços.
Entre aquestes eines volem ressaltar les 2 vagues generals del 29s i 29m, les acampades en ciutats de mig món i les 2 manifestacions internacionals del darrer any. Així sentim nostres les lluites, manifestacions i vagas que s’han multiplicat aquest any: mineres, estudiants, profesores, dret al propi cos i abortament lliure, sanitàries, aturades, migrants, jubilades, treballadores domèstiques…Som moltes, només fa falta decidir fer el pas.
Els propers dies a les assemblees de barris, col·lectius en lluita i centres de treball decidirem si ens adherim a la convocatoria de vaga general del 31 d’octubre.
Davant les mesures de l’1%, el 99% exigeix i s’exigeix a si mateix:
– Nosaltres som la sol·lució.
– Rebuig del Memoràndum i del pagament d’un deute il·legítim per recuperar així la sobirania sobre les nostres vides. No Devem!!! No Paguem!! De nosaltres depèn!!
– Rescatem a les persones, no als bancs.
– Abolició de les mesures  d’austeritat que es tradueixen en retallades i privatització dels  serveis públics essencials per mantenir el teixit social. Així com de la  reforma laboral i del “pensionazo”.
– Jutgem a les persones responsables de la crisi.
– Comencem a canviar el sistema i busquem el repartiment just de la riquesa:
      – reforma fiscal
      – persecució del frau fiscal i abolició dels paradisos fiscals.
      – Eliminació del règim de les SICAV.
– Recuperem l’espai del comú: serveis públics universals i espais d’autogestió i suport mutu.
– Creació d’una banca veritablement pública socialitzada i amb control democràtic.
Els nostres problemas no són particulars ni espacials, arreu passa el mateix, per tant la sol·lució és global, tot i que requereixi de la acció i coordinació local . Per això, us convidem a participar i a crear actes i accions contra el pagament del deute, preparar-nos per a la Setmana d’Acció Global contra el Deute, i en especial per a la concentració-manifestació GlobalNoise que tindrà lloc el Dissabte 13 de Octubre a les 18:00 hores a Plaça Catalunya. Retornarem el deute a qui l’ha generat. “El Deute és pringós: porta la teva pitjor roba”.
                    NO DEVEM, NO PAGUEM, DE NOSALTRES DEPÈN!!!
Rescatem-nos amb els diners de qui ha creat aquesta estafa!!
Treu tot el deute que portes dintre!!
#NoDevem #NoPaguem #DeNosaltresDepèn
#13O
#13Obcn
#GlobalNoise
Setmana Internacional del Deute: http://tinyurl.com/8t8gkqq